Els sufixos intensius en el Diccionari català-valencià-balear

Resumen

És ben sabut que el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) pren en consideració, en les definicions i en els exemples, la llengua antiga i la moderna i la llengua oral i la literària. La seva microestructura inclou, a més, tres apartats (fonètica, derivació –amb l’etiqueta “Intens[ius]”– i etimologia) que apareixen en una bona part de les seves 150.964 entrades, els quals li atorguen una compleció i una singularitat que l’allunyen dels diccionaris convencionals. Aquest treball se centra en els derivats que apareixen en el DCVB. Seria esperable que aquests constessin com a entrada (p. ex., “afeinassat”), però el més habitual és que s’incloguin en l’apartat “Intens[ius]” de cada lema. Aquest estudi pretén, d’una banda, justificar metodològicament l’aparició d’aquest apartat en el DCVB; d’una altra, estudiar lingüísticament els tipus de sufixos que componen els derivats, els quals apareixen en gairebé 4.000 entrades.